Barcelona, 14 de desembre de 2013
Arran de la roda de premsa on vam denunciar el desgavell i els retards
injustificats de la conselleria d’Ensenyament amb el tema de les beques
menjador, la Consellera lluny de demanar disculpes i oferir diàleg es va
enrocar en el “jo ho faig tot molt bé” i va arribar a dir en el ple del
Parlament que havia demanat a
FaPaC noms i cognoms dels nens sense beca
que complien els requisits i que no tenien la beca. Aquesta afirmació,
com sabeu, és falsa. No hem rebut cap escrit del departament en aquest
sentit i, per tant, vam desmentir aquestes afirmacions amb un comunicat:
http://www.fapac.cat/2013/11/la-fapac-desmenteix-les-afirmacions-imprecises-de-la-consellera
Amb el pas dels dies es va iniciar un tímid procés
de revisions de beques denegades, però només tenim notícia de
l’acabament d’aquest procés al Baix Llobregat i amb un percentatge baix
de concessions de les sol·licituds revisades -unes 700 de més de 3.500- i
la darrera notícia que va aparèixer sobre la qüestió és una entrevista
dimecres 4 de desembre a TVE1 on la consellera torna a dir la mateixa
mentida. Prou, ja n’hi ha prou. De mentideres no en volem cap a la
conselleria d’Ensenyament.
La Junta de FaPaC, reunida aquest matí, demana
públicament la dimissió de la consellera d’ensenyament la Sra. Irene
Rigau, ja que aquesta persona no mereix el càrrec que ocupa. Si diu una
mentida i la repeteix ja no té cap mena de credibilitat ni confiança, i
en aquest tema tant sensible encara menys.
A més, no creiem que sigui la persona adequada per encapçalar un
front d'oposició a l'execució de la LOMCE, no és la millor per liderar
l’oposició a aquesta llei que haurem d’iniciar.
Entenem que en un moment en el qual ens convé tenir una unitat al
voltant de la defensa de l’escola catalana en llengua i continguts, ens
cal una persona de consens, algú que encarni el millor de l’escola
catalana, i no aquesta persona mentidera, egocèntrica i gens dialogant.
Més enllà d’aquest elements prou importants per sí
mateixos com per justificar la dimissió, trobem altres aspectes negatius
perfectament evitables. La continua reducció i devaluació del
pressupost d’Ensenyament dins dels pressupostos de la Generalitat -ja
passem del 20% de merma en els darrers 4 exercicis-. Cal complir la LEC i
deixar-se d’excuses. Cal una inversió en educació equivalent al 6% del
PIB que és el que contempla la llei. Les retallades en educació situen a
la conselleria fora de la llei.
La relació amb les famílies sempre ha estat dolenta.
Les respostes que han donat als problemes sempre han vingut de la mà
del corporativisme més ranci: marxa enrere en les TIC, eliminació de la
sisena hora, jornada intensiva generalitzada a la Secundària, dimissió
de les seves responsabilitats en l’escola bressol 0-3, deixadesa en el
projecte de l’escola inclusiva, supressió de tota ajuda a les AMPA i a
les famílies, increment de taxes de tota mena, i un llarg etcètera.
Per la seva rigidesa, la incompetència, les mentides, la manca de
diàleg i de comunicació, el menyspreu que ha mostrat cap a les famílies i
les AMPA que formem part de la comunitat educativa, no mereix la nostra
confiança.
Finalment, ens ha indignat molt la resposta trista i
desangelada a les dades de l’informe PISA: Qui suspèn més clarament és
la consellera i la seva forma de buscar excuses més que respostes als
reptes que té el sistema educatiu català.
L’escola catalana pot millorar i millorarà. FaPaC, com a part de
la comunitat educativa, reitera la seva voluntat de diàleg i s’ofreix
per seguir treballant per la millora de l’educació a Catalunya.
Desitgem tenir una contrapart amb qui dialogar i pactar polítiques públiques que assegurin una educació pública de qualitat.
Una
persona amb responsabilitats que no és capaç d'assumir els seus errors
ha de plegar i deixar el seu lloc a algú disposat a millorar amb la
col·laboració de la comunitat educativa.
La consellera actual, no millorarà. Més val que plegui. FELIÇ ANY NOU!!
