dilluns, 24 de febrer del 2014

Carnaval 2014


http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/edublogs/ceopuertocabras/files/2013/01/mascaras-de-carnaval.jpg

Estimades famílies com sabeu el proper divendres 28 de febrer celebrem la festa de Carnaval de l'escola i la llar d'infants, a continuació us donem informació per a tots i totes les que vulgueu participar de les diferents activitats que tenim programades.
Programa divendres 28 de febrer.
14.45 El local social estarà obert per a que aquelles famílies que ho vulguin deixin les seves suculentes aportacions pel berenar de la tarda.
15:30 Inici de la rua de Carnaval des de l'escola Rocabruna amb el grup d'animació "Rovell d'ou".
16:45 Arribada al local social i berenar popular.
17:00 Inici d'espectacle infantil a càrrec del grup d'animació "Rovell d'ou".
20:00 Sopar carnavalero
Convocatòries, quedades i informacions
Disfressa conjunta pares i mares: els pares i mares que es vulguin disfressar hem quedat el dimarts 25 de 15h a 17h al menjador de l'escola Rocabruna per organitzar i començar a confeccionar les disfressa conjunta. Cal portar un casc de bici per persona.
Berenar: com de costum el berenar de divendres el fem amb la col·laboració de les famílies que porten alguna menja per compartir. Les begudes les porta l'AMPA. Penseu que podeu deixar el menjar divendres a les 14.45 al local social abans de la rua.
Sopar:  les families que hi vulguin participar es podran apuntar com a màxim fins al dijous 27 a les 17h de la tarda; en una graella que hi haurà a l'escola o per e-mail. El preu serà de 2€/ persona, cada família portarà una truita per a compartir i l'AMPA s'encarregarà d'organitzar la resta.

dimarts, 18 de febrer del 2014

L''escola rural: un model exportable a la ciutat


El model de l'escola rural, l'anomenada escola de les tres «p» –petita, de poble i pública– pot aportar millores en el funcionament del sistema educatiu català en el marc de la nova llei que regularà el sector

tribuna
Tècnic de l'àrea de sociologia de la Fundació del Món Rural


EDUARD TREPAT.

L'autor destaca la riquesa del model educatiu de les escoles rurals. A la imatge, una fotografia d'arxiu de l'escola de Fortià, a l'Alt Empordà. Foto: EL PUNT
El dia 15 de setembre, un any més, es va iniciar el curs escolar. Aquest, però, no és un inici qualsevol, ja que aquest serà el curs de la nova llei d'educació. Un text legal que vol regular el sector des d'una perspectiva catalana. Hi ha canvis sobre la taula encara per debatre i consensuar, com ara la definició del paper de l'escola concertada, la sisena hora, el projecte educatiu o les futures zones educatives. Des de la Fundació del Món Rural, un dels impulsors de l'Observatori de l'Educació Rural de Catalunya, volem que hi sigui present el model de l'escola rural i que aquest aporti el millor del seu funcionament a l'escola pública catalana.

L'anomenada escola de les tres «p» –petita, de poble i pública– té uns trets específics que la diferencien de l'escola ordinària, tot i que estigui emmarcada en el mateix sistema educatiu. L'escola rural té tres característiques importants: la proximitat, la flexibilitat i la interacció. Proximitat, perquè en escoles que moltes vegades no superen els 25 alumnes es facilita que les relacions entre el professor i l'alumne siguin més properes i individualitzades. Flexibilitat, perquè el fet de tenir un nombre reduït d'alumnes i de docents dóna llibertat a l'hora de programar el projecte educatiu del centre i adaptar-se a les necessitats de cada alumne, sobretot tenint en compte que la major part de les vegades nens i nenes de diferents edats comparteixen una única aula amb un únic mestre. I finalment, interacció, perquè les relacions entre els docents, alumnes de diferents edats, els pares i la comunitat local són molt estretes.

A més d'aquests aspectes específics, l'escola rural desenvolupa un paper social molt important i que no es pot atribuir de la mateixa manera a l'escola ordinària. El fet que la majoria estiguin situades en municipis de menys de 3.000 habitants fa possible que aquesta institució sigui una eina de dinamització de la vida al poble, i ser la biblioteca, la sala d'exposicions o la seu social al mateix temps. Mantenir una petita escola oberta pot estimular que famílies joves s'instal·lin en municipis petits i contribueix a mitigar el despoblament del món rural català. L'escola rural també és un escenari ideal per a la integració de persones immigrades, cada cop més presents en territoris rurals per la seva proximitat i interacció social permanent.

Des de la FMR creiem que el model d'escola rural està aportant nous valors i maneres de funcionar al sistema educatiu general català pel seu mètode pedagògic i per la seva capacitat de vertebració territorial.

El model pedagògic i social de les escoles rurals a nivell municipal es veu reforçat per l'agrupació d'escoles rurals properes en diferents àmbits territorials anomenats Zona Escolar Rural (ZER). Aquestes zones respecten la independència de cada centre educatiu, però coordinen un mateix projecte pedagògic, fomentant d'aquesta manera l'optimització de recursos i docents (en molts casos compartits i itinerants). Aquesta realitat dispersa per tot el territori, així com el model educatiu i social que proposen l'escola rural i les ZER no han passat en cap cas desapercebuts i s'han tingut en compte a l'hora de redactar la futura llei d'educació.

Les diferents zones educatives que ens proposa la llei arreu del territori català, rural i urbà, són, des del nostre punt de vista, una extrapolació de les zones escolars rurals i el seu model. Donar independència als diferents centres educatius, però al mateix temps implicar-los en un projecte social i territorial més ampli beneficiarà sens dubte el nivell educacional dels alumnes, integrarà la societat i ajudarà a reduir els desequilibris territorials.


En conclusió, la llei d'educació proposa un marc per millorar el nostre sistema educatiu i per preservar les especificitats i la funció social de l'escola rural. Des del món rural es poden aportar models, valors, experiència i formes d'organització per millorar el sistema educatiu en general. D'una banda, el model de l'escola rural extrapolat a les futures zones educatives, amb l'objectiu de fusionar els interessos de la tasca formadora de l'escola amb els de la societat en general mitjançant un projecte territorial i transversal.

D'altra banda, la filosofia, més urbana, de ciutat educadora, que des de fa temps es reivindica per als municipis més petits amb el nom de «poble educador», amb l'objectiu d'implicar l'escola en l'educació, no només dels nens i nenes sinó de tota la comunitat.

Mantenir una petita escola oberta pot estimular que famílies joves s'instal·lin en municipis petits i contribueix a mitigar el despoblament del món rural català


Article publicat a vilaweb l'any 2008.

L’escola rural: una petita gran família

Volem compartir amb tots vosaltres aquest article publicat a la revista Criatures, tot i ser del 2012, hem pensat que és prou interessant per a compartir-lo en el nostre blog, ja que parla de les peculiaritats de les escoles rurals.
CÈLIA ATSET (ARACRIATURES)
“Tinc una vida de conte”. Qui parla no és cap estrella mediàtica, sinó una de les tres mestres de l’escola rural d’Hortsavinyà, situada en ple parc natural del Montnegre, al terme municipal de Tordera. No diu cap mentida: “Surto de casa i passejo pel bosc com la Caputxeta Vermella i quan arribo a l’escola faig de Blancaneus, però en lloc de set nans, tinc set nens”. Només li falta el príncep blau. “Potser serà un guarda forestal”, assenyala irònicament. L’Empar viu en una masia perduda enmig del parc i cada dia camina quinze minuts per arribar a l’escola.Fa tres anys una amiga que portava el seu nen a Hortsavinyà li va dir que hi havia una plaça vacant.Va decidir anar-la a veure. Aleshores era mestra d’anglès a l’escola rural de Santa Oliva, al Baix Penedès. “L’escola es va fer gran amb més de 400 alumnes i va deixar de ser una escola rural”. Cada quaranta-cinc minuts tenia un grup de 30 alumnes: “Així no podia fer una pedagogia personalitzada”. Quan va arribar a Hortsavinyà va emmudir i de sobte va exclamar: “Aquesta escola l’han fet per a mi”. La seva passió per la natura va fer que se n’enamorés a primera vista.Va llogar una masia i un mes més tard va signar un contracte de per vida amb aquell entorn.
Un paisatge que pot gaudir cada tarda perquè l’escola només obre fins a les dues del migdia, ja que quan se’n va el sol no és fàcil conduir per un camí que habitualment està en mal estat. A banda de l’horari i del paisatge, la relació amb els alumnes i les altres dues mestres és el que més la motiva. “Abans t’he dit que hi ha tres mestres, però en realitat som cinc”. L’Empar és converteix en l’Amparo quan ensenya castellà, “una persona més seriosa i que va vestida de negre”, i en l’Ambar, “que és més hippie i sempre porta una faldilla de flors”, quan fa classes d’anglès. En aquest conte el dolent no és el llop. Són les ovelles. L’Empar explica: “Cada cop que en Mohamed s’acosta amb el bestiar, les mestres i els alumnes sortim corrents a fora per espantar-les”. Si no ho fan, grans i menuts s’arrisquen a emportar-se a casa les ofrenes que les ovelles deixen al camp. Especialment els divendres, quan l’Empar dirigeix una sessió de ioga per als dinou alumnes del centre, que tenen entre tres i dotze anys. La professora assegura: “Al principi els costava estar en silenci, però ara es concentren i mediten molt bé”. De fet ja se saben de memòria algun dels mantres més coneguts. Avui han fet un joc en què passaven de tija a flor per acabar sent papallones. A les dues han tornat a ser nens.Era l’hora de plegar.
Reobertura de l’escola
Hortsavinyà va tenir escola fins a la dècada dels setanta, quan la gent que vivia a les masies del voltant va emigrar cap als pobles veïns a la recerca d’una vida més còmoda i amb més possibilitats de prosperar. Trenta anys més tard, dues mares van reivindicar la reobertura de l’escola fent classe a una desena de nens a l’església del poble. Finalment, el departament d’Educació els va donar permís aquell mateix any, el 1999, per fer una escola rural.No és un cas únic. L’escola rural, coneguda popularment com l’escola de les tres p (petita, de poble i pública), està creixent per l’increment de població a les zones rurals. L’Elisenda, la directora, hi va aterrar fa sis anys perquè tenia ganes de “canviar de projecte”. Viu aMalgrat de Mar i triga trenta-cinc minuts a arribar-hi. A més a més, cada any es gasta la paga extra canviant les rodes del cotxe pel mal estat de la pista forestal. Res d’això, però, fa que es replantegi deixar l’escola. Se’n sent orgullosa: “Des de fa uns anys la gent tria l’escola pels seus valors i no pas per la proximitat”.
De fet, dels dinou alumnes només dos viuen en masies del voltant. Que alguns pares es desplacin des de Blanes o des del casc antic de Tordera havent de recórrer desenes de quilòmetres n’és la millor prova. L’Elisenda explica: “La majoria dels pares de l’escola busquen un ensenyament alternatiu i això fa que estiguin molt units”. La directora, que també fa de mestra, remarca: “El treball cooperatiu és la bandera de l’escola perquè l’aprenentatge es basa en el treball en equip”. Tot es fa entre tots per evitar les medalles individuals. I encara que els alumnes estiguin dividits en dos grups, de tres a sis anys i de sis a dotze, les agrupacions són flexibles perquè facin junts la majoria de les activitats. La Marta, l’altra mestra, revela: “D’aquesta manera hem eliminat la competitivitat  que abans sí que existia i ara els nens ja no veuen el seu company com un rival, sinó com un ajut”. La Marta assegura: “Els més grans se senten útils ajudant els més petits i assumeixen el rol de ser els responsables del grup”. Una de les alumnes, la Mar, que té 9 anys, afirma: “M’agrada estar amb nens d’altres edats perquè així fem les activitats junts”. La relació que s’estableix entre alumnes i mestres és molt forta. “T’ho expliquen tot”, subratlla l’Empar. “Si tenen un disgust, el sents com a propi”, afegeix la Marta. Les dues asseguren: “Treballar amb nens de diferents edats et dóna més feina, però t’enriqueix”. Les docents admeten: “Els adolescents no estarien a gust en una escola rural perquè necessiten estar amb més gent de la seva edat”. Asseguren, però, que fins ara han estat “comptats” els casos de nens que se sentien sols i tenien ganes de deixar l’escola. De fet, els pares acostumen a apuntar els seus fills a activitats extraescolars per fomentar que es relacionin fora del centre amb altres nens.
Sacrifici compensat
En aquesta escola els avis mai vénen a buscar els seus néts. Si ho fessin, potser reclamarien de manera voluntària la retirada del carnet de conduir. El camí no està per gaires festes. “Posa que l’Ajuntament de Calella el condiciona un cop l’any i el de Tordera, no gaire més”, rebla la Marta, que per venir d’Arenys triga 45 minuts tot i que només hi ha 22 quilòmetres. Aquí els pares no estrenen la paternitat amb una monovolum, sinó amb un 4X4. Menys els debutants, esclar. Com en Daniel, que ha pagat la novatada i fa els nou quilòmetres que separen l’escola de la urbanització de Tordera on viu per portar la seva filla de 3 anys amb un cotxe petit: “El proper curs ja vindrem amb un 4×4”, adverteix. El representant de l’AMPA reconeix: “És un sacrifici econòmic i de temps perquè la meva companya i jo treballem a Tordera”. Deixa clar, però, que paga la pena: “És triar entre una mestra per a 25 alumnes o una per a 7 o 8”. En Daniel sentencia que entre els pares és “indispensable” l’ajuda. El fet que l’escola tanqui al migdia fa que molts pares hagin de fer autèntics malabarismes. Com per exemple que un Seat Panda que puja buit baixi sense opció d’encabir-hi ningú més. La conductora és una mare que s’emporta les criatures dels pares que encara treballen a dinar a casa seva. Sigui com sigui, tant ell com la seva companya no s’ho van pensar dues vegades a l’hora d’apuntar la seva nena de tres anys a l’escola d’Hortsavinyà. “Uns veïns nostres ens en van parlar i de seguida ens va agradar per l’afegit de l’entorn”. Ara, després de tres mesos, afirma: “Es tracta d’una educació ídil·lica: els petits escolten els grans, però els grans també escolten els petits”. El foment de valors com l’“empatia, la companyonia o la responsabilitat” fa que els sacrificis quedin abastament compensats.
Una de les mares veteranes, laMontse, destaca: “No hi ha competitivitat perquè tot es fa en grup i l’educació s’encara a l’alumne, és personalitzada perquè els mestres poden estar molt més per ells”. Una opinió que comparteix l’Oriol, pare de dues nenes de nou i sis anys, que assenyala: “Amb dinou alumnes les classes són particulars”. Aquí els nens no volen ni fer campana. “El dia que no hi van, se m’enfaden”, explica l’Oriol. “Mira el pati que tenen”, respon la Montse assenyalant l’immens camp que envolta l’escola. Els pares parlen amb orgull de l’escola.Amb orgull perquè també se la senten seva. I és que l’escola rural és una petita gran família.
L’escola rural en xifres
.- Actualment n’hi ha 352 a Catalunya integrades en 101 zones escolars rurals (ZER), que coordinen aquestes escoles amb l’objectiu d’optimitzar els recursos humans imaterials.
.- Un total de 13.972 alumnes van anar a una escola rural el curs 2009/2010.
.- Dels 946 municipis de Catalunya, un 37,2% tenen escola rural. Exceptuant el Barcelonès, el Baix Llobregat i la Selva, la resta de comarques disposen d’un centre d’aquestes característiques. El Segrià lidera el rànquing amb una desena d’escoles.
Punts forts i punts febles
El darrer estudi de l’Observatoride l’Educació Rural de Catalunya (Oberc) conclou que l’alumnat de l’escola rural té un bon nivell d’aprenentatge i que les aules multinivell –tots junts– milloren les competències perquè afavoreixen el treball cooperatiu. Que hi hagi pocs alumnes també és sinònim de més èxit en l’adquisició de coneixements perquè l’atenció és individualitzada. La falta d’escoles bressol –un 55% dels municipis de menys de 3.000 habitants no en tenen–, o les dificultats per fer activitats extraescolars perquè hi ha pocs alumnes són els principals punts febles de l’educació rural. Raül Manzano, membre del Secretariat de l’Escola Rural de Catalunya, remarca que la dada més preocupant,però, és que “un 44% dels joves creuen que el seu futur és fora del poble”.

Escola Rural d'Alins en lluita

Aquí encetem una nova secció (etiqueta) on ens volem fer ressò, no només de les lluites que moltes AMPA's duen a terme a les respectives escoles públiques sinó, concretament, de les problemàtiques que patim les escoles petites, les escoles rurals i les ZER's.

Avui comencem amb la d'Alins, una escola rural del Pallars Sobirà.

SALVEM L'ESCOLA RURAL D'ALINS

"L'escola rural d'Alins està en perill d'extinció !!!!!

No podem afrontar més, les retallades, la precarietat i el fort increment del cost de menjador que ens han imposat sense previ avís, i aquesta inestabilitat ens suposa el degoteig de families que pot significar la fi de l'escola.

Defensem l'escola rural, perquè dóna la vida i el futur als nostres petits pobles. L'escola d'Alins està situada a la Vall Ferrera (al Pallars Sobirà), i compta actualment amb 16 nens i nenes, 9 infants d'Araós, 3 infants d'Alins i 4 infants d'Àreu. L'escola pertany a la ZER Alt Pallars.

L'actual precarietat econòmica de l'ensenyament fa que cada vegada hi hagi menys pressupost per l'educació dels nostres fills i menys futur per la nostra estimada escola. Si ens retallen el servei de menjador, la situació econòmica de les families no pot suportar ja el nou cost, i fa que en general les families es plantegin si no els sortiria més a compte econòmicament canviar de domicili i anar a una població i una escola més grans. Del curs passat a aquest hem perdut 8 alumnes, 6 dels quals han marxat de la vall, i ens fa por no poder frenar el degoteig de families, que implica un despoblament progressiu de la nostra ja poc poblada vall. De fet, ens hem assabentat avui i per sorpresa de que lamentablement una vuitena alumna també ens deixa demà mateix perquè marxa una escola més gran del Pallars.

Com a pares implicats i amb molta voluntat per participar activament en l'educació dels nostres fills i filles, volem posar-nos les pil.les i donar força i empenta a l'escoleta. Voldriem poder invertir en comprar el material necessari per arreglar nosaltres mateixos el pati, poder pintar l'interior i l'exterior de l'escoleta, poder arreglar una instal.lació eléctrica obsoleta i molt malmesa pel pas dels anys, posar doble vidre a les finestres de dalt, per tal d'aconseguir un millor aïllament tèrmic, imprescindible en l'hivern pirinenc....amb el desig de que els nostres fills estiguin el més a gust possible en una escola competent, bonica i cuidada. Si aconseguim solucionar el problema del cost del menjador, juntament amb el treball dels pares per poder posar les coses a punt, podem tirar endavant l'escola dels notres fills i filles, inclús podriem arribar a fer una escola atractiva per tal que algunes noves famílies vulguin portar-hi els seus nens i nenes.

Per recollir diners per l'escola, ens ha agradat molt la idea de micromecenatge d'una altra escola rural catalana que es troben en una situació molt similar a la nostra, l'escola de Prullans. Nosaltres volem salvar també la nostra escola.


Volem aclarir que hem posat al TotSuma un objectiu econòmic relativament baix (500 Euros), perquè totSuma funciona de la següent manera: si el projecte no arriba a l'objectiu, no es cobra res. Si s'arriba o es passa de l'objectiu, llavors si que es reben els diners dels col.laboradors.
La raó d'aquest funcionament és que de vegades un projecte no es pot dur a terme sense la totalitat del pressupost objectiu. Aquest no és el nostre cas, ja que nosaltres farem de més o de menys amb els diners que guanyem. Per exemple, si guanyem 300 Euros podem comprar la sorra i la pintura per les parets de dins, si guanyem 500 Euros a més podem arreglar la instal.lació elèctrica, si en guanyem 1000-1500-2000 podem a més posar doble-vidre a dalt i posar algo xulo al pati per a que els nens més grans també puguin fer equilibris i fer exercici, es pot ajudar a les families en el menjador, etc.  Per això ens hem posat un objectiu baix: per poder assolir-lo i fer algo mínim encara que sigui menys del que necessitem, però amb l'esperança de que el doblem, el tripliquem, el quadripliquem,....el que es pugui, totes les ajudes són molt benvingudes i necessàries per arreglar i posar les coses al seu lloc, i com més ajudes, més coses podrem fer!"

Família i escola: una gran oportunitat



Tots i totes som conscients de la importància de l'estreta relació que hi ha d'haver entre l'acció educativa dels docents i la de les famílies. Com us ho feu, vosaltres? Quines accions fomenteu per facilitar aquest vincle? Amb quines dificultats us trobeu?

Fa uns mesos Carles Gonzàlez Arévalo ens va donar a conèixer el seu parer a la revista
GUIX . Us convidem a rellegir-lo i a que ens diguis la teva.

Accedir a l'article. Clica aquí 


Família i escola. Junts x l'educació.



Des del Departament d'Ensenyament s'ha publicat el web Família i Escola. Junts x l’Educació, per oferir a les famílies orientacions i recursos que els permetin fer el seguiment de l’educació dels fills i facilitar la seva tasca educativa. En aquest web hi ha informació sobre cada etapa educativa, els hàbits per reforçar l’èxit escolar, orientacions útils per ajudar els fills, mòduls formatius per a famílies i d’altres informacions.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Somescola.cat fa una crida a defensar la immersió lingüística davant els atacs judicials



 
Somescola.cat, davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un quota lingüística del 25% en castellà:

1. Reitera que la llengua i el model educatiu del nostre país no hauria de decidir-se per la via judicial. El Parlament de Catalunya és qui estableix la legislació pròpia, segons el mandat democràtic que els catalans hem expressat a les urnes.

2. Rebutja frontalment la sentència del TSJC que vol introduir el castellà com a llengua vehicular. Somescola demana a la Generalitat que continuï blindant el model d’immersió lingüística, d’acord amb l'aplicació de la normativa vigent. El departament d'Ensenyament és l'administració educativa competent per distribuir els horaris lectius i assignar el percentatge d'ús de les llengües. No és el TSJC qui té aquesta capacitat pedagògica ni aquesta funció organitzativa.

3. Somescola.cat es reunirà la setmana vinent per plantejar què farà la coordinadora d’entitats cíviques i educatives per respondre a un nou pas en l'escalada judicial contra el model d’escola catalana en llengua i continguts. Per rebutjar la judicialització dels usos lingüístics a partir de l'acció individual d'unes famílies, que afecta negativament al conjunt de la comunitat educativa.

4. Somescola.cat fa una crida social per continuar defensant el consens bastit durant 30 anys a Catalunya i la immersió lingüística, garantia de la igualtat d’oportunitats i la cohesió social a Catalunya