La FaPaC denunciem el tancament injustificat de línies en escoles amb demanda suficient i rebutgem l'increment de la ràtio a les aules

La FaPaC exigeix que es mantinguin les línies a les escoles on hi ha demanda i reclama al Departament d'Ensenyament que aposti per ràtios més baixes ja que influeix en la millora de resultats. Les famílies afectades anuncien que no es quedaran impassibles davant la situació de privatització de l'escola pública.  Barcelona, 6 de maig de 2014,  Com ja vam denunciar en roda de premsa de principis del mes de març, hi ha municipis que han tancat línies abans de les preinscripcions. A aquest fet se suma ara l'anunci, per part del Departament d'Ensenyament, de tancament de línies en escoles on sí hi ha hagut preinscripcions suficients com per mantenir-les obertes, degut a increment de ràtios en escoles concertades. Un exemple és que en centres educatius de dues línies amb 35 o 40 demandes, volen tancar una i reubicar les 10 o 15 places restants en altres centres, quan podrien continuar les dues línes amb 17 o 20 alumnes per aula.  La FaPaC denuncia que aquesta estratègia és clarament manipuladora i una autèntica maniobra per incrementar la ràtio a les aules i per privatitzar l'educació. A les Comisions de Garanties d'Admisions -que vetllen pel compliment de les normes d'admissió-, s'està informant que augmenten les ràtios de les escoles concertades.  Volem les mateixes línies però amb ràtios més baixes. Tothom sap que la qualitat de l‘escola va lligada directament a factors com la ràtio d’alumnes per aula. Estudis americans com el de Susan Dynarski (*), o de casa nostra, com el de Toni Argent, així ho expliquen. No té massa sentit que des del Departament d'Ensenyament s’ignorin aquestes dades i s’arribi a dir -sempre de manera verbal- que no està demostrat que la ràtio baixa millori els resultats. Prou mentides i una mica de rigor. El que no existeix és cap estudi que digui el contrari, o sigui que amb una ràtio alta es tinguin millors resultats. Pensem que si cal tancar alguna línia que sigui abans de la concertada que de la pública.  La FaPaC s'oposa al tancament de línies per incrementar la ràtio per sobre dels 25 alumnes per aula independentment de la titularitat de l’escola. La qualitat de l’educació ha d’estar per sobre de la necessitat compulsiva d’estalvi del govern de la Generalitat. Els governs actuals ens estan desmantellant tot el que ens correspon com a ciutadans.  Estan abusant del poder empobrint la ciutadania no només econòmicament sinó també educativament.  La FaPaC alerta que si no denunciem i ens movilitzem només podran estudiar aquells que tinguin un nivell retribuitiu alt, i l’educació superior ja no estarà a l’abast de totes i tots. Ja comencem a patir les conseqüències d’aquestes polítiques en l’àmbit universitari amb uns preus de les matrícules fora de l’abast de moltes famílies i amb una política de beques que no compensa aquests desequilibris.   La FaPaC confia que el Departament d'Ensenyament es repensi el fet de continuar tancant línies i escoles perquè les famílies no ens quedarem de braços plegats. És el nostre dret i patrimoni com a ciutadans gaudir d'una educació gratuïta, de qualitat, en català, inclusiva, democràtica, laica, participativa, diversa, i per a tothom, i no permetrem una degradació curs rere curs d'aquesta escola que tenim. Referències:  (*)   Toni Argent: http://www.espavila.cat/pics_noticies/Informe_Projecte_Millorem.pdf (*)  Susan Dynarski: http://blog.educalab.es/inee/2014/03/07/educacion-primaria-el-impacto-a-largo-plazo-del-tamano-del-aula/

14 de juny “Per un país de tots, decidim escola catalana”

 

Us informem que el proper dissabte 14 de juny, a les 18:00h, hi ha convocada una acció en defensa de l'escola catalana i el dret a decidir el propi model educatiu: una gran cercavila reivindicativa que transcorrerà pel centre de Barcelona sota el lema “Per un país de tots, decidim escola catalana”. Es tracta d'una gran mobilització de país que vol aconseguir una assistència massiva, tant de ciutadans com de grups en forma de comparsa (escoles, esplais i agrupaments, cultura popular, teatre de carrer, bandes de música...). Us animem a les AMPA i famílies a sumar-vos-hi!

"NOSALTRES NO TANQUEM"

Les AMPA de Catalunya reunides en assemblea, a la ciutat de Vic volem manifestar la nostra preocupació per la situació actual de l’educació al nostre país. Després d’uns anys de reducció dràstica de la despesa educativa assistim a la consolidació d’un model d’educatiu de baix cost on els perjudicats són els nostres fills i filles, els beneficiats les classes dirigents de l’economia especulativa radical. Lluny d’acceptar aquest model intentem fer un canvi rotund, no per tornar allà on érem, sinó per arribar allà on mai vam ser i on tothom voldria haver arribat. 

La llista d’atacs a l’escola pública s’assembla ja a la guia telefònica: supressió de la sisena hora en la gran majoria de centres públics, tancaments d’aules, tancaments d’escoles, increments de ràtios, reducció de professorat, manca de cobertura de moltes baixes, eradicació de l’ajut a les escoles bressol i a les escoles de música, supressió dels ajuts a la compra de material escolar, eliminació del menjador escolar en la gran majoria dels instituts, retard en els pagaments de beques menjador -amb dilacions de fins a vuit mesos en la concessió d’aquestes beques-, eliminació de tot ajut a les famílies i a les AMPA, reducció important de les atencions a l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials, reducció de les sortides, eliminació d’ajuts a les activitats esportives, supressió de molts projectes de suport específic a alumnes amb dificultats, bloqueig del projecte general d’escola inclusiva, etc.

Qualsevol diria que ha passat un tornado pel sistema educatiu, que ha desmantellat un munt de projectes, idees, activitats, etc. Lluny d’enfonsada, l’escola es manté en gran part per la gran implicació de famílies, alumnat i professorat. No volem que ens robin el futur dels nostres fills i filles i, per això, continuarem en primera línia per defensar la qualitat del sistema educatiu públic,  la sostenibilitat de les nostres escoles i el seu compromís social. I ho farem tant des de la reivindicació més contundent i directa com des de les propostes d’implicació de les famílies i millora del sistema, des de casa i des de les AMPA.

No renunciem a res, i no ens fa por haver de desobeir el nou marc legal que se’ns presenta a partir del setembre del 2014. Plantejarem clarament una desobediència a la LOMCE conjuntament amb altres sectors de la comunitat educativa per tal de mantenir i millorar, precisament, la qualitat de l’escola que invoca aquesta llei tan sectària, negativa i innecessària.

Vic, 5 d’abril del 2014

Xerrada sobre la LOMCE

Benvolgudes famílies,

Segurament heu sentit a parlar últimament de la nova llei educativa i de diferents opinions negatives al respecte.

Pot ser que us hagi arribat que hi ha moltes comunitats educatives que es comencen a mobilitzar en contra.

Per tal de poder-nos informar millor, des de l’AMPA i a través de la FAPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya de la qual som socis/es), hem decidit preparar una xerrada informativa per estar al cas d’aquesta.

I si ho creiem convenient, ajuntar-nos a les mobilitzacions.

• Realment és tant dolenta?
• Té raó la gent d’estar tant escandalitzada i indignada?
• És fàcilment revocable si l’aconsegueixen implantar de forma imposada?
• Per què ha anat tant de pressa la seva implantació a diferència de les lleis anteriors? Què amaga aquest fet?
• Pretén millorar la qualitat o només quedar bé davant Europa?
• Per què en 20 anys hi ha hagut 7 canvis de llei?
• Què passa amb els nostres fills/es si mentre estan a l’institut no tenen clar què és el que volen fer després? Torna la Formació Professional (FP) per a tothom?
• Quins interessos econòmics hi ha al darrere?

Dijous 10 d’abril de 5 a 7 a l’escola hi haurà servei de guarderia!

Podeu mirar el video que hem penjat en un post anterior, entrevistant a la Marta Comas, directora del projecte "Famílies amb veu" de la fundació Jaume Bofill, sobre la LOMCE.

Escola Rural d'Alins en lluita

Aquí encetem una nova secció (etiqueta) on ens volem fer ressò, no només de les lluites que moltes AMPA's duen a terme a les respectives escoles públiques sinó, concretament, de les problemàtiques que patim les escoles petites, les escoles rurals i les ZER's.

Avui comencem amb la d'Alins, una escola rural del Pallars Sobirà.



"L'escola rural d'Alins està en perill d'extinció !!!!!

No podem afrontar més, les retallades, la precarietat i el fort increment del cost de menjador que ens han imposat sense previ avís, i aquesta inestabilitat ens suposa el degoteig de families que pot significar la fi de l'escola.

Defensem l'escola rural, perquè dóna la vida i el futur als nostres petits pobles. L'escola d'Alins està situada a la Vall Ferrera (al Pallars Sobirà), i compta actualment amb 16 nens i nenes, 9 infants d'Araós, 3 infants d'Alins i 4 infants d'Àreu. L'escola pertany a la ZER Alt Pallars.

L'actual precarietat econòmica de l'ensenyament fa que cada vegada hi hagi menys pressupost per l'educació dels nostres fills i menys futur per la nostra estimada escola. Si ens retallen el servei de menjador, la situació econòmica de les families no pot suportar ja el nou cost, i fa que en general les families es plantegin si no els sortiria més a compte econòmicament canviar de domicili i anar a una població i una escola més grans. Del curs passat a aquest hem perdut 8 alumnes, 6 dels quals han marxat de la vall, i ens fa por no poder frenar el degoteig de families, que implica un despoblament progressiu de la nostra ja poc poblada vall. De fet, ens hem assabentat avui i per sorpresa de que lamentablement una vuitena alumna també ens deixa demà mateix perquè marxa una escola més gran del Pallars.

Com a pares implicats i amb molta voluntat per participar activament en l'educació dels nostres fills i filles, volem posar-nos les pil.les i donar força i empenta a l'escoleta. Voldriem poder invertir en comprar el material necessari per arreglar nosaltres mateixos el pati, poder pintar l'interior i l'exterior de l'escoleta, poder arreglar una instal.lació eléctrica obsoleta i molt malmesa pel pas dels anys, posar doble vidre a les finestres de dalt, per tal d'aconseguir un millor aïllament tèrmic, imprescindible en l'hivern pirinenc....amb el desig de que els nostres fills estiguin el més a gust possible en una escola competent, bonica i cuidada. Si aconseguim solucionar el problema del cost del menjador, juntament amb el treball dels pares per poder posar les coses a punt, podem tirar endavant l'escola dels notres fills i filles, inclús podriem arribar a fer una escola atractiva per tal que algunes noves famílies vulguin portar-hi els seus nens i nenes.

Per recollir diners per l'escola, ens ha agradat molt la idea de micromecenatge d'una altra escola rural catalana que es troben en una situació molt similar a la nostra, l'escola de Prullans. Nosaltres volem salvar també la nostra escola.

Volem aclarir que hem posat al TotSuma un objectiu econòmic relativament baix (500 Euros), perquè totSuma funciona de la següent manera: si el projecte no arriba a l'objectiu, no es cobra res. Si s'arriba o es passa de l'objectiu, llavors si que es reben els diners dels col.laboradors.
La raó d'aquest funcionament és que de vegades un projecte no es pot dur a terme sense la totalitat del pressupost objectiu. Aquest no és el nostre cas, ja que nosaltres farem de més o de menys amb els diners que guanyem. Per exemple, si guanyem 300 Euros podem comprar la sorra i la pintura per les parets de dins, si guanyem 500 Euros a més podem arreglar la instal.lació elèctrica, si en guanyem 1000-1500-2000 podem a més posar doble-vidre a dalt i posar algo xulo al pati per a que els nens més grans també puguin fer equilibris i fer exercici, es pot ajudar a les families en el menjador, etc.  Per això ens hem posat un objectiu baix: per poder assolir-lo i fer algo mínim encara que sigui menys del que necessitem, però amb l'esperança de que el doblem, el tripliquem, el quadripliquem,....el que es pugui, totes les ajudes són molt benvingudes i necessàries per arreglar i posar les coses al seu lloc, i com més ajudes, més coses podrem fer!"

Somescola.cat fa una crida a defensar la immersió lingüística davant els atacs judicials

 

Somescola.cat, davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un quota lingüística del 25% en castellà:

1. Reitera que la llengua i el model educatiu del nostre país no hauria de decidir-se per la via judicial. El Parlament de Catalunya és qui estableix la legislació pròpia, segons el mandat democràtic que els catalans hem expressat a les urnes.

2. Rebutja frontalment la sentència del TSJC que vol introduir el castellà com a llengua vehicular. Somescola demana a la Generalitat que continuï blindant el model d’immersió lingüística, d’acord amb l'aplicació de la normativa vigent. El departament d'Ensenyament és l'administració educativa competent per distribuir els horaris lectius i assignar el percentatge d'ús de les llengües. No és el TSJC qui té aquesta capacitat pedagògica ni aquesta funció organitzativa.

3. Somescola.cat es reunirà la setmana vinent per plantejar què farà la coordinadora d’entitats cíviques i educatives per respondre a un nou pas en l'escalada judicial contra el model d’escola catalana en llengua i continguts. Per rebutjar la judicialització dels usos lingüístics a partir de l'acció individual d'unes famílies, que afecta negativament al conjunt de la comunitat educativa.

4. Somescola.cat fa una crida social per continuar defensant el consens bastit durant 30 anys a Catalunya i la immersió lingüística, garantia de la igualtat d’oportunitats i la cohesió social a Catalunya

La Junta de FaPaC demana la dimissió de la consellera d'Ensenyament

Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a la Generalitat de Catalunya. Per la seva rigidesa, la incompetència, les mentides, la manca de diàleg i de comunicació, el menyspreu que ha mostrat cap a les famílies i les AMPA que formem part de la comunitat educativa, no mereix la nostra confiança.

• Volem una persona de consens, dialogant i que encarni el millor de l'escola catalana, i no algú que acostuma a buscar excuses més que respostes als reptes que té el sistema educatiu català.

Barcelona, 14 de desembre de 2013

Arran de la roda de premsa on vam denunciar el desgavell i els retards injustificats de la conselleria d’Ensenyament amb el tema de les beques menjador, la Consellera lluny de demanar disculpes i oferir diàleg es va enrocar en el “jo ho faig tot molt bé” i va arribar a dir en el ple del Parlament que havia demanat a FaPaC noms i cognoms dels nens sense beca que complien els requisits i que no tenien la beca. Aquesta afirmació, com sabeu, és falsa. No hem rebut cap escrit del departament en aquest sentit i, per tant, vam desmentir aquestes afirmacions amb un comunicat: http://www.fapac.cat/2013/11/la-fapac-desmenteix-les-afirmacions-imprecises-de-la-consellera

Amb el pas dels dies es va iniciar un tímid procés de revisions de beques denegades, però només tenim notícia de l’acabament d’aquest procés al Baix Llobregat i amb un percentatge baix de concessions de les sol·licituds revisades -unes 700 de més de 3.500- i la darrera notícia que va aparèixer sobre la qüestió és una entrevista dimecres 4 de desembre a TVE1 on la consellera torna a dir la mateixa mentida. Prou, ja n’hi ha prou. De mentideres no en volem cap a la conselleria d’Ensenyament.

La Junta de FaPaC, reunida aquest matí, demana públicament la dimissió de la consellera d’ensenyament la Sra. Irene Rigau, ja que aquesta persona no mereix el càrrec que ocupa. Si diu una mentida i la repeteix ja no té cap mena de credibilitat ni confiança, i en aquest tema tant sensible encara menys.

A més, no creiem que sigui la persona adequada per encapçalar un front d'oposició a l'execució de la LOMCE, no és la millor per liderar l’oposició a aquesta llei que haurem d’iniciar.

Entenem que en un moment en el qual ens convé tenir una unitat al voltant de la defensa de l’escola catalana en llengua i continguts, ens cal una persona de consens, algú que encarni el millor de l’escola catalana, i no aquesta persona mentidera, egocèntrica i gens dialogant.

Més enllà d’aquest elements prou importants per sí mateixos com per justificar la dimissió, trobem altres aspectes negatius perfectament evitables. La continua reducció i devaluació del pressupost d’Ensenyament dins dels pressupostos de la Generalitat -ja passem del 20% de merma en els darrers 4 exercicis-. Cal complir la LEC i deixar-se d’excuses. Cal una inversió en educació equivalent al 6% del PIB que és el que contempla la llei. Les retallades en educació situen a la conselleria fora de la llei. 

La relació amb les famílies sempre ha estat dolenta. Les respostes que han donat als problemes sempre han vingut de la mà del corporativisme més ranci: marxa enrere en les TIC, eliminació de la sisena hora, jornada intensiva generalitzada a la Secundària, dimissió de les seves responsabilitats en l’escola bressol 0-3, deixadesa en el projecte de l’escola inclusiva, supressió de tota ajuda a les AMPA i a les famílies, increment de taxes de tota mena, i un llarg etcètera.

Per la seva rigidesa, la incompetència, les mentides, la manca de diàleg i de comunicació, el menyspreu que ha mostrat cap a les famílies i les AMPA que formem part de la comunitat educativa, no mereix la nostra confiança.

Finalment, ens ha indignat molt la resposta trista i desangelada a les dades de l’informe PISA: Qui suspèn més clarament és la consellera i la seva forma de buscar excuses més que respostes als reptes que té el sistema educatiu català.

L’escola catalana pot millorar i millorarà. FaPaC, com a part de la comunitat educativa, reitera la seva voluntat de diàleg i s’ofreix per seguir treballant per la millora de l’educació a Catalunya. 

Desitgem tenir una contrapart amb qui dialogar i pactar polítiques públiques que assegurin una educació pública de qualitat. 

Una persona amb responsabilitats que no és capaç d'assumir els seus errors ha de plegar i deixar el seu lloc a algú disposat a millorar amb la col·laboració de la comunitat educativa. 

La consellera actual, no millorarà. Més val que plegui. FELIÇ ANY NOU!!

La FaPaC alerta que més de 17.000 nens i nenes, el 40% dels escolars, han quedat exclosos de les beques menjador

• Els ajuts només cobreixen les necessitats d'un 10% d'alumnat en risc d'exclusió social.

• La lamentable gestió de les beques s'uneix a un pressupost insuficient (34 milions d'euros) i a la manca de celeritat per atendre els nens necessitats.

Us informem que la FaPaC vam fer una roda de premsa el passat 13 de novembre per denunciar públicament que al 43% dels 40.774 nens i nenesque han sol·licitat una beca menjador per aquest curs 2013-2014 se'ls hi ha denegat, és a dir, a 17.403 escolars a tot Catalunya. Aquesta denúncia ha estat possible gràcies a les valuoses informacions que les AMPA com vosaltres ens heu facilitat i a les dades dels consells comarcals que hem recollit per elaborar un Informe beques menjador que podeu consultar a través d'aquest enllaç: http://www.fapac.cat/webfm_send/2685

Per territoris, al Gironès el 30,98% de sol·licituds s'han denegat, al Segrià el 48,29% i al Tarragonès el 59,68%. A les comarques barcelonines, les comarques amb més ajuts denegats són: Bages (53,69%), Vallès Oriental (52,98%), Vallès Occidental (48,46%), Anoia (48,03%), el Baix Llobregat (39,9%).

La FaPaC ha alertat que aquestes dades són preocupants i inadmissibles, més encara després d'escoltar el compromís del govern de la Generalitat d'atendre les necessitats alimentàries de tots aquells alumnes en situació de pobresa i amb dèficit d’alimentació.

L'anunci de la conselleria d'Ensenyament ha quedat en paper mullat mentre que la situació continua sent crítica per a milers de nens i nenes que no tenen garantit l'àpat del menjador escolar i que continuen desatesos. Les 23.371 beques concedides fins ara són del tot insuficients: només prop del 10% dels escolars en risc d'exclusió social tenen cobertes les seves necessitats a través d'aquest ajut.

La FaPaC ha reclamat públicament als consells comarcals i a Ensenyament lamàxima transparència i celeritat en aquest tema, ja que és inadmissible que dos mesos després de l'inici de curs encara no s'hagin fet públiques totes les resolucions dels ajuts ni s'hagin revisat les peticions denegades.

El retard en els pagaments de la Generalitat corresponents a beques menjadors és un altre dels greus problemes que es repeteix cada curs i que és necessari resoldre. En la majoria dels casos, les AMPA i els ajuntaments estem avançant els diners per tal de garantir el funcionament dels menjadors a les escoles.

Des de FaPaC proposem com a alternativa de gestió de les beques que sigui l'Agència Tributària -que té les dades de les famílies amb necessitats socials- qui s'encarregui de pagar les beques un cop detecti menors en situació de risc d'exclusió social i no, com passa ara, obligar les famílies, els consells comarcals i les escoles a marejar tones de paper amb dades que en la majoria de casos la mateixa administració ja coneix i que evidencia una mala gestió dels ajuts.

La federació fa una crida a treballar de manera conjunta i coordinada entre les diferents administracions -local, Generalitat i estatal- en les seves àrees de benestar social, d'educació i de salut, i que tingui present la feina que fa el tercer sector en aquesta àrea per tal d'aconseguir una política harmònica. L'administració ha de ser qui detecti les necessitats, posar-hi recursos i cobrir-les i no, com ara, esperar a què les famílies necessitades demanin l'ajut, ja que moltes vegades aquesta demanda no es produeix per diverses raons.

Dimarts grocs a Picamoixons

A les comarques tarragonines, la marea groga es mou els dimarts. Així doncs, a l'escola Rocabruna i a l'escola bressol Picabruna, els dimarts ens posem la samarreta groga com a mostra de protesta per les retallades que està patin l'educació i en solidaritat amb la lluita de les mestres.

Manifestació diumenge 24 de novembre

La FaPaC i el conjunt de la Comunitat Educativa us animem a les AMPA i famílies a participar en la manifestació que convoquem diumenge 24 de novembre a Barcelona. Diferents sectors, moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens aplegarem per dir que NO acceptem aquests pressupostos antisocials. Sumeu-vos-hi!

A les 12:00h, el bloc d'Educació sortirà amb una pancarta groga des del Passeig de Gràcia/Diagonal. La vostra assistència serà molt important!

Seguidament podeu llegir el manifest: ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

Els governs de l’Estat i el de la Generalitat, servils i obedients davant la Troika, aprovaran ben aviat els pressupostos més antisocials des que, l’any 2008, va començar la crisi. Al llarg d’aquest túnel d’austericidi permanent, les lluites han estat moltes i molt diverses. Però l’ofensiva dels poders financers, amb la submissió d’aquests governs, fa que es continuïn aplicant retallades, cada cop més agressives, contra les classes populars.

Estem a punt d’assistir, doncs, a l’adopció d’uns pressupostos que, lluny d’alleugerir les càrregues i retallades que han patit les classes populars, aprofundiran els atacs contra la ciutadania de tot l’Estat i de Catalunya. Els governs del PP i de CiU tenen previst implementar, l’un rere l’altre, una nova escomesa antisocial en forma de retallades de pensions, més retallades en educació, sanitat, serveis públics i altres, així com l’aprovació de la Llei de reforma de l’administració local, que tindrà com a conseqüència deixar els ajuntaments sense molts dels serveis que fins ara donaven a les poblacions del territori, amb el consegüent increment del nombre de persones que passaran a engreixar les xifres de l’atur.

Ens trobem davant d’un escenari en què la falta de transparència, els casos de corrupció i l’aclaparador descrèdit social de la política posen en entredit la legitimitat per aprovar unes mesures de tal magnitud antisocial. I això és cert tant pel que fa a l’Estat espanyol com al Govern de la Generalitat. Per tant, la unitat d’acció de tota la ciutadania, la desobediència i la lluita han de confluir al carrer, expressant el nostre rebuig que, després d’haver rescatat tantes entitats bancàries amb diner públic sense que cap causant de la crisi hagi assumit responsabilitats, l’única prioritat dels governs sigui pagar el deute financer... mentre es continua retallant la despesa social, mentre es tolera la pervivència del frau i es mantenen les prebendes fiscals de grans fortunes i empreses. No a una política d’austericidi constant!

El dret a decidir també ens vincula, en tant que persones i com a organitzacions, a la gent que s’ha quedat sense casa, a les persones que es troben en situació d’atur i a aquelles que, cada dia més nombroses, deixen de percebre cap prestació. Ens vincula a sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura... o com la justícia -que, a còpia de taxes i manca de recursos, esdevé inaccessible a la ciutadania-, sectors on són dilapidades totes les estructures del pacte social construït des de la transició. Ens vincula als pensionistes, següent esglaó en el desmantellament dels drets conquerits a través de molts anys de lluita; al jovent, a qui es neguen oportunitats i futur, que pateix la precarietat i l’atur amb una especial intensitat; a la gent nouvinguda, maltractada i estigmatitzada per unes lleis d’immigració que promouen el racisme... Ens vincula, de manera transversal i en tots els àmbits, a les dones, que viuen el qüestionament dels seus drets, començant pel dret al propi cos, com una violència afegida al flagell de la desigualtat. Mes enllà, no hem de posar fronteres a l’exigència de justícia, perquè la iniquitat no les coneix: la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, a casa nostra com arreu del món, han de ser igualment la senya d’identitat d’un país social.

I el dret a decidir el nostre futur ens vincula fonamentalment també a treballadores i treballadors, avui sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial a través d’una injusta contrareforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials, degradació de les condicions contractuals i precarietat generalitzada.

Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.

I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que es duran a terme els dies 23 i 24 de novembre a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades aquella mateixa setmana arreu de l’Estat i a tot Europa per organitzacions sindicals i socials, i el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, cridant els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!

ADHESIONS: Favb, Confavc, USTEC-STEs (IAC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Alternativa Jove - Joves d'EUiA, CCOO de Catalunya, CO.BAS, UGT Catalunya, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Papers per Tothom, SOS Racisme Catalunya, Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), Front Cívic de Catalunya, Xarxa Socialista Unificada de Catalunya- Socialismo 21, Comissió Promotora Iniciativa legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania, Coordinadora d’Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, Plataforma Salvem el Cap de la Guineueta, 

Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de les Associacions de Veïns de Catalunya, Plataforma Pel Dret a la Salut, Associació Catorzedabril, Joves d'Esquerra Verda, Acció Catòlica Obrera (ACO), Plataforma Justicia Existe, Asociació de Transsexuals, Intersexuals i Transgèneres de Catalunya (ATC), Xarxa d'Economia Solidària (XEC), Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Fundació Cipriano García, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), ACSUR Catalunya

“La força d'un somni”

TV3 va emetre un programa, que ara es pot trobar a TV3 a la carta, “La força d'un somni”, Història de les lluites que, des dels anys 50 fins a la democràcia, hi va haver a Catalunya per construir una escola pública i catalana.





Us el recomano per no perdre de vista els anys que ha costat aconseguir el que tenim i el poc que costa que ens ho prenguin. Concretament, el documental parla de les escoles rurals i de les zer, hi surt la zer de vila-rodona.