Sortegem una mona!!!

BENVOLGUDES FAMÍLIES,ara que ja tenim la setmana santa aquí i veient que les famílies de l'escola som força participatives i anem fent calerets per invertir en els nens/nes

 
SORTEGEM UNA MONA!

Podeu reservar números per internet que anirem prenent nota, sinó dijous abans de la xerrada sobre la LOMCEi divendres per la tarda

A VEURE SI VENEM TOT UN TALONARI! (100 NÚMEROS)

"NOSALTRES NO TANQUEM"

Les AMPA de Catalunya reunides en assemblea, a la ciutat de Vic volem manifestar la nostra preocupació per la situació actual de l’educació al nostre país. Després d’uns anys de reducció dràstica de la despesa educativa assistim a la consolidació d’un model d’educatiu de baix cost on els perjudicats són els nostres fills i filles, els beneficiats les classes dirigents de l’economia especulativa radical. Lluny d’acceptar aquest model intentem fer un canvi rotund, no per tornar allà on érem, sinó per arribar allà on mai vam ser i on tothom voldria haver arribat. 

La llista d’atacs a l’escola pública s’assembla ja a la guia telefònica: supressió de la sisena hora en la gran majoria de centres públics, tancaments d’aules, tancaments d’escoles, increments de ràtios, reducció de professorat, manca de cobertura de moltes baixes, eradicació de l’ajut a les escoles bressol i a les escoles de música, supressió dels ajuts a la compra de material escolar, eliminació del menjador escolar en la gran majoria dels instituts, retard en els pagaments de beques menjador -amb dilacions de fins a vuit mesos en la concessió d’aquestes beques-, eliminació de tot ajut a les famílies i a les AMPA, reducció important de les atencions a l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials, reducció de les sortides, eliminació d’ajuts a les activitats esportives, supressió de molts projectes de suport específic a alumnes amb dificultats, bloqueig del projecte general d’escola inclusiva, etc.

Qualsevol diria que ha passat un tornado pel sistema educatiu, que ha desmantellat un munt de projectes, idees, activitats, etc. Lluny d’enfonsada, l’escola es manté en gran part per la gran implicació de famílies, alumnat i professorat. No volem que ens robin el futur dels nostres fills i filles i, per això, continuarem en primera línia per defensar la qualitat del sistema educatiu públic,  la sostenibilitat de les nostres escoles i el seu compromís social. I ho farem tant des de la reivindicació més contundent i directa com des de les propostes d’implicació de les famílies i millora del sistema, des de casa i des de les AMPA.

No renunciem a res, i no ens fa por haver de desobeir el nou marc legal que se’ns presenta a partir del setembre del 2014. Plantejarem clarament una desobediència a la LOMCE conjuntament amb altres sectors de la comunitat educativa per tal de mantenir i millorar, precisament, la qualitat de l’escola que invoca aquesta llei tan sectària, negativa i innecessària.

Vic, 5 d’abril del 2014

Xerrada sobre la LOMCE

Benvolgudes famílies,

Segurament heu sentit a parlar últimament de la nova llei educativa i de diferents opinions negatives al respecte.

Pot ser que us hagi arribat que hi ha moltes comunitats educatives que es comencen a mobilitzar en contra.

Per tal de poder-nos informar millor, des de l’AMPA i a través de la FAPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya de la qual som socis/es), hem decidit preparar una xerrada informativa per estar al cas d’aquesta.

I si ho creiem convenient, ajuntar-nos a les mobilitzacions.

• Realment és tant dolenta?
• Té raó la gent d’estar tant escandalitzada i indignada?
• És fàcilment revocable si l’aconsegueixen implantar de forma imposada?
• Per què ha anat tant de pressa la seva implantació a diferència de les lleis anteriors? Què amaga aquest fet?
• Pretén millorar la qualitat o només quedar bé davant Europa?
• Per què en 20 anys hi ha hagut 7 canvis de llei?
• Què passa amb els nostres fills/es si mentre estan a l’institut no tenen clar què és el que volen fer després? Torna la Formació Professional (FP) per a tothom?
• Quins interessos econòmics hi ha al darrere?

Dijous 10 d’abril de 5 a 7 a l’escola hi haurà servei de guarderia!

Podeu mirar el video que hem penjat en un post anterior, entrevistant a la Marta Comas, directora del projecte "Famílies amb veu" de la fundació Jaume Bofill, sobre la LOMCE.

situació de les famílies a l'escola després de la LOMCE

Marta Comas, directora del projecte "Famílies amb veu" de la fundació Jaume Bofill, sobre la LOMCE. explica a programa de ràdio "Padres Sin Complejos" quina serà la situació de les famílies a l'escola després de la LOMCE.

La FaPaC denuncia manipulació en la preinscripció a l'escola pública

La FaPaC denuncia la manipulació d'Ensenyament a l'hora d'ofertar places públiques en la preinscripció i reclama respectar la decisió de les famílies  

• La FaPaC i les famílies afectades convoquen una concentració el proper diumenge 9 de març a la Plaça Sant Jaume, a les 12h, i fan una crida perquè s'hi sumi tothom.

• La federació reclama que s'utilitzi el mateix criteri per ofertar places públiques i concertades, i no es faci ús d'una estratègia perversa i manipuladora. A les escoles públiques s'anuncien tancaments abans de la matriculació, fet que no passa a les concertades. 

• Ensenyament prioritza tancar centres pendents d'actuacions d'obres i amb projectes pedagògics innovadors. 

Barcelona, 6 de març de 2014

Primer de tot, la FaPaC vol fer palès l'ofensiva del Departament d'Ensenyament per programar una roda de premsa el mateix dia i hora i al voltant del mateix tema que havia convocat la federació dies enrere. Sens dubte, aquesta acció suposa un nou atac amb la voluntat de desviar l'atenció i diluir la veu de les famílies i la realitat que es viu als centres educatius de tot Catalunya.  

La FaPaC i les escoles amenaçades de tancament entenem que les prioritats del Departament d’Ensenyament pel que fa a la planificació de l’oferta inicial són únicament economicistes.

Es prioritza tancar aquells centres que poden evitar haver de gastar diners en construir noves escoles o instituts. Més que el pes demogràfic -argument esgrimit pel Departament-, el que priva és l’estalvi compulsiu digne d’un escanyapobres del segle XIX. Tanquen aquells centres que estan pendents d’una actuació d’obres important: ja sigui la construcció del nou edifici, remodelació de l’escola o bé la construcció d’un institut. Fins i tot es prioritza, i aquesta és una actitud particularment repugnant, alguns centres que ofereixen projectes pedagògics innovadors i diferents dels habituals.

Lluny de plantejar models com el de l’escola-Institut o buscar solucions més favorables als interessos dels nostres fills, des del Departament d'Ensenyament es continua en la línia d’erosió permanent de l’escola pública per poder oferir els sacrificis econòmics als insaciables déus dels mercats.

Després de quatres cursos de permanents retallades i agressions a l’escola pública catalana, sembla que no hi ha aturador possible. Ha arribat un moment en el qual podem dir que ja n’hi ha prou. Tot té un límit i de la mateixa manera que cal que els nens entenguin quins són els seus límits i quin és el sentit de la paraula “No”, el Departament ha de saber que ja ha passat de bon tros allò que és admissible.

Demanem que OBRI A LA PREINSCRIPCIÓ i s’OFEREIXI L'OFERTA DE TOTS ELS GRUPS QUE EXISTEIXEN ARA MATEIX per tal que sigui les FAMÍLIES qui DECIDEIXIN on s’han de produir les reduccions justificades per la davallada demogràfica. 

No volem mantenir escoles obertes sense alumnes, però volem que la demografia no sigui una excusa per tancar escoles públiques, i més si tenim present que l’oferta de les escoles concertades també sufragades amb fons públics segueix un ritme diferent que no és altre que aquest: S’oferta tot el que existeix ara, i si alguna línia no té alumnat es cancel·la el concert d’aquesta línia un cop passat el període de matrícula, sobre el mes de juny.

Per tant, no volem res més que un tracte igualitari per a tots els centres, i que siguem capaços d’APROFITAR LA DAVALLADA DEMOGRÀFICA PER MILLORA DE LA QUALITAT DE L’ESCOLA gràcies a unes RÀTIOS MÉS BAIXES. És el que devem als nostres fills després d’haver-los limitat molt les inversions educatives que ells necessitaven cursos enrere.  

D'altra banda, denunciem als ajuntaments que no han defensat les escoles de les seves poblacions quan és l’única que garanteix l’escolarització de tots els infants, en el moment que ha omès l’oferta d’algunes línies i està jugant el joc del Departament. 

RECULL PREMSA:

• FaPaC titlla d'"economicista" la planificació de P3 de Rigau (Europa Press)

• Les famílies acusen el Govern de fer una oferta de places escolars amb criteris "únicament economicistes" (Diari ARA)

• Ensenyament elimina 275 grups d’Infantil abans que els pares triïn (20 minutos)

• El curs 2014-2015 tancaran tres escoles i 35 línies a centres concertats. La FAPAC denuncia que Ensenyament planifica l'oferta en base a qüestions econòmiques (BTV)

• Menys infantil, i més primària i ESO. La FaPaC veu en el tancament d'escoles un afany "economicista" de Rigau. (El Punt Avui)

• FaPac: cierre de escuelas es un ahorro compulsivo digno de avaro de siglo XIX (La Vanguardia, EFE)

• La FaPaC carrega contra Ensenyament i diu que els seus interessos són economicistes (Catalunya press)

• La FaPaC denuncia que les prioritats d'Ensenyament són "unicament economicistes"(ACN) (Notícia d'àudio)

• La Generalitat reaprovechará espacios municipales como aulas. Los padres indignados(ABC)

• Rècord d'alumnes en un mapa escolar que tanca escoles i obre instituts. FaPaC critica criteris "economicistes" (Diari de l'Educació)

• Enseñanza busca edificios vacíos para ubicar nuevos institutos (El País)

• La Generalitat utilizará edificios municipales para alojar escuelas (El Periódico)

Carnaval 2014

Estimades famílies com sabeu el proper divendres 28 de febrer celebrem la festa de Carnaval de l'escola i la llar d'infants, a continuació us donem informació per a tots i totes les que vulgueu participar de les diferents activitats que tenim programades.

Programa divendres 28 de febrer.

14.45 El local social estarà obert per a que aquelles famílies que ho vulguin deixin les seves suculentes aportacions pel berenar de la tarda.

15:30 Inici de la rua de Carnaval des de l'escola Rocabruna amb el grup d'animació "Rovell d'ou".

16:45 Arribada al local social i berenar popular.

17:00 Inici d'espectacle infantil a càrrec del grup d'animació "Rovell d'ou".

20:00 Sopar carnavalero

Convocatòries, quedades i informacions

Disfressa conjunta pares i mares: els pares i mares que es vulguin disfressar hem quedat el dimarts 25 de 15h a 17h al menjador de l'escola Rocabruna per organitzar i començar a confeccionar les disfressa conjunta. Cal portar un casc de bici per persona.

Berenar: com de costum el berenar de divendres el fem amb la col·laboració de les famílies que porten alguna menja per compartir. Les begudes les porta l'AMPA. Penseu que podeu deixar el menjar divendres a les 14.45 al local social abans de la rua.

Sopar:  les families que hi vulguin participar es podran apuntar com a màxim fins al dijous 27 a les 17h de la tarda; en una graella que hi haurà a l'escola o per e-mail. El preu serà de 2€/ persona, cada família portarà una truita per a compartir i l'AMPA s'encarregarà d'organitzar la resta.

L''escola rural: un model exportable a la ciutat

El model de l'escola rural, l'anomenada escola de les tres «p» –petita, de poble i pública– pot aportar millores en el funcionament del sistema educatiu català en el marc de la nova llei que regularà el sector tribuna Tècnic de l'àrea de sociologia de la Fundació del Món Rural EDUARD TREPAT..  + L'autor destaca la riquesa del model educatiu de les escoles rurals. A la imatge, una fotografia d'arxiu de l'escola de Fortià, a l'Alt Empordà. Foto: EL PUNT El dia 15 de setembre, un any més, es va iniciar el curs escolar. Aquest, però, no és un inici qualsevol, ja que aquest serà el curs de la nova llei d'educació. Un text legal que vol regular el sector des d'una perspectiva catalana. Hi ha canvis sobre la taula encara per debatre i consensuar, com ara la definició del paper de l'escola concertada, la sisena hora, el projecte educatiu o les futures zones educatives. Des de la Fundació del Món Rural, un dels impulsors de l'Observatori de l'Educació Rural de Catalunya, volem que hi sigui present el model de l'escola rural i que aquest aporti el millor del seu funcionament a l'escola pública catalana. L'anomenada escola de les tres «p» –petita, de poble i pública– té uns trets específics que la diferencien de l'escola ordinària, tot i que estigui emmarcada en el mateix sistema educatiu. L'escola rural té tres característiques importants: la proximitat, la flexibilitat i la interacció. Proximitat, perquè en escoles que moltes vegades no superen els 25 alumnes es facilita que les relacions entre el professor i l'alumne siguin més properes i individualitzades. Flexibilitat, perquè el fet de tenir un nombre reduït d'alumnes i de docents dóna llibertat a l'hora de programar el projecte educatiu del centre i adaptar-se a les necessitats de cada alumne, sobretot tenint en compte que la major part de les vegades nens i nenes de diferents edats comparteixen una única aula amb un únic mestre. I finalment, interacció, perquè les relacions entre els docents, alumnes de diferents edats, els pares i la comunitat local són molt estretes. A més d'aquests aspectes específics, l'escola rural desenvolupa un paper social molt important i que no es pot atribuir de la mateixa manera a l'escola ordinària. El fet que la majoria estiguin situades en municipis de menys de 3.000 habitants fa possible que aquesta institució sigui una eina de dinamització de la vida al poble, i ser la biblioteca, la sala d'exposicions o la seu social al mateix temps. Mantenir una petita escola oberta pot estimular que famílies joves s'instal·lin en municipis petits i contribueix a mitigar el despoblament del món rural català. L'escola rural també és un escenari ideal per a la integració de persones immigrades, cada cop més presents en territoris rurals per la seva proximitat i interacció social permanent. Des de la FMR creiem que el model d'escola rural està aportant nous valors i maneres de funcionar al sistema educatiu general català pel seu mètode pedagògic i per la seva capacitat de vertebració territorial. El model pedagògic i social de les escoles rurals a nivell municipal es veu reforçat per l'agrupació d'escoles rurals properes en diferents àmbits territorials anomenats Zona Escolar Rural (ZER). Aquestes zones respecten la independència de cada centre educatiu, però coordinen un mateix projecte pedagògic, fomentant d'aquesta manera l'optimització de recursos i docents (en molts casos compartits i itinerants). Aquesta realitat dispersa per tot el territori, així com el model educatiu i social que proposen l'escola rural i les ZER no han passat en cap cas desapercebuts i s'han tingut en compte a l'hora de redactar la futura llei d'educació. Les diferents zones educatives que ens proposa la llei arreu del territori català, rural i urbà, són, des del nostre punt de vista, una extrapolació de les zones escolars rurals i el seu model. Donar independència als diferents centres educatius, però al mateix temps implicar-los en un projecte social i territorial més ampli beneficiarà sens dubte el nivell educacional dels alumnes, integrarà la societat i ajudarà a reduir els desequilibris territorials. En conclusió, la llei d'educació proposa un marc per millorar el nostre sistema educatiu i per preservar les especificitats i la funció social de l'escola rural. Des del món rural es poden aportar models, valors, experiència i formes d'organització per millorar el sistema educatiu en general. D'una banda, el model de l'escola rural extrapolat a les futures zones educatives, amb l'objectiu de fusionar els interessos de la tasca formadora de l'escola amb els de la societat en general mitjançant un projecte territorial i transversal. D'altra banda, la filosofia, més urbana, de ciutat educadora, que des de fa temps es reivindica per als municipis més petits amb el nom de «poble educador», amb l'objectiu d'implicar l'escola en l'educació, no només dels nens i nenes sinó de tota la comunitat.

Mantenir una petita escola oberta pot estimular que famílies joves s'instal·lin en municipis petits i contribueix a mitigar el despoblament del món rural català Article publicat a vilaweb l'any 2008.

L’escola rural: una petita gran família

Volem compartir amb tots vosaltres aquest article publicat a la revista Criatures, tot i ser del 2012, hem pensat que és prou interessant per a compartir-lo en el nostre blog, ja que parla de les peculiaritats de les escoles rurals.

CÈLIA ATSET (ARACRIATURES)

“Tinc una vida de conte”. Qui parla no és cap estrella mediàtica, sinó una de les tres mestres de l’escola rural d’Hortsavinyà, situada en ple parc natural del Montnegre, al terme municipal de Tordera. No diu cap mentida: “Surto de casa i passejo pel bosc com la Caputxeta Vermella i quan arribo a l’escola faig de Blancaneus, però en lloc de set nans, tinc set nens”. Només li falta el príncep blau. “Potser serà un guarda forestal”, assenyala irònicament. L’Empar viu en una masia perduda enmig del parc i cada dia camina quinze minuts per arribar a l’escola.Fa tres anys una amiga que portava el seu nen a Hortsavinyà li va dir que hi havia una plaça vacant.Va decidir anar-la a veure. Aleshores era mestra d’anglès a l’escola rural de Santa Oliva, al Baix Penedès. “L’escola es va fer gran amb més de 400 alumnes i va deixar de ser una escola rural”. Cada quaranta-cinc minuts tenia un grup de 30 alumnes: “Així no podia fer una pedagogia personalitzada”. Quan va arribar a Hortsavinyà va emmudir i de sobte va exclamar: “Aquesta escola l’han fet per a mi”. La seva passió per la natura va fer que se n’enamorés a primera vista.Va llogar una masia i un mes més tard va signar un contracte de per vida amb aquell entorn.

Un paisatge que pot gaudir cada tarda perquè l’escola només obre fins a les dues del migdia, ja que quan se’n va el sol no és fàcil conduir per un camí que habitualment està en mal estat. A banda de l’horari i del paisatge, la relació amb els alumnes i les altres dues mestres és el que més la motiva. “Abans t’he dit que hi ha tres mestres, però en realitat som cinc”. L’Empar és converteix en l’Amparo quan ensenya castellà, “una persona més seriosa i que va vestida de negre”, i en l’Ambar, “que és més hippie i sempre porta una faldilla de flors”, quan fa classes d’anglès. En aquest conte el dolent no és el llop. Són les ovelles. L’Empar explica: “Cada cop que en Mohamed s’acosta amb el bestiar, les mestres i els alumnes sortim corrents a fora per espantar-les”. Si no ho fan, grans i menuts s’arrisquen a emportar-se a casa les ofrenes que les ovelles deixen al camp. Especialment els divendres, quan l’Empar dirigeix una sessió de ioga per als dinou alumnes del centre, que tenen entre tres i dotze anys. La professora assegura: “Al principi els costava estar en silenci, però ara es concentren i mediten molt bé”. De fet ja se saben de memòria algun dels mantres més coneguts. Avui han fet un joc en què passaven de tija a flor per acabar sent papallones. A les dues han tornat a ser nens.Era l’hora de plegar.

Reobertura de l’escola

Hortsavinyà va tenir escola fins a la dècada dels setanta, quan la gent que vivia a les masies del voltant va emigrar cap als pobles veïns a la recerca d’una vida més còmoda i amb més possibilitats de prosperar. Trenta anys més tard, dues mares van reivindicar la reobertura de l’escola fent classe a una desena de nens a l’església del poble. Finalment, el departament d’Educació els va donar permís aquell mateix any, el 1999, per fer una escola rural.No és un cas únic. L’escola rural, coneguda popularment com l’escola de les tres p (petita, de poble i pública), està creixent per l’increment de població a les zones rurals. L’Elisenda, la directora, hi va aterrar fa sis anys perquè tenia ganes de “canviar de projecte”. Viu aMalgrat de Mar i triga trenta-cinc minuts a arribar-hi. A més a més, cada any es gasta la paga extra canviant les rodes del cotxe pel mal estat de la pista forestal. Res d’això, però, fa que es replantegi deixar l’escola. Se’n sent orgullosa: “Des de fa uns anys la gent tria l’escola pels seus valors i no pas per la proximitat”.

De fet, dels dinou alumnes només dos viuen en masies del voltant. Que alguns pares es desplacin des de Blanes o des del casc antic de Tordera havent de recórrer desenes de quilòmetres n’és la millor prova. L’Elisenda explica: “La majoria dels pares de l’escola busquen un ensenyament alternatiu i això fa que estiguin molt units”. La directora, que també fa de mestra, remarca: “El treball cooperatiu és la bandera de l’escola perquè l’aprenentatge es basa en el treball en equip”. Tot es fa entre tots per evitar les medalles individuals. I encara que els alumnes estiguin dividits en dos grups, de tres a sis anys i de sis a dotze, les agrupacions són flexibles perquè facin junts la majoria de les activitats. La Marta, l’altra mestra, revela: “D’aquesta manera hem eliminat la competitivitat  que abans sí que existia i ara els nens ja no veuen el seu company com un rival, sinó com un ajut”. La Marta assegura: “Els més grans se senten útils ajudant els més petits i assumeixen el rol de ser els responsables del grup”. Una de les alumnes, la Mar, que té 9 anys, afirma: “M’agrada estar amb nens d’altres edats perquè així fem les activitats junts”. La relació que s’estableix entre alumnes i mestres és molt forta. “T’ho expliquen tot”, subratlla l’Empar. “Si tenen un disgust, el sents com a propi”, afegeix la Marta. Les dues asseguren: “Treballar amb nens de diferents edats et dóna més feina, però t’enriqueix”. Les docents admeten: “Els adolescents no estarien a gust en una escola rural perquè necessiten estar amb més gent de la seva edat”. Asseguren, però, que fins ara han estat “comptats” els casos de nens que se sentien sols i tenien ganes de deixar l’escola. De fet, els pares acostumen a apuntar els seus fills a activitats extraescolars per fomentar que es relacionin fora del centre amb altres nens.

Sacrifici compensat

En aquesta escola els avis mai vénen a buscar els seus néts. Si ho fessin, potser reclamarien de manera voluntària la retirada del carnet de conduir. El camí no està per gaires festes. “Posa que l’Ajuntament de Calella el condiciona un cop l’any i el de Tordera, no gaire més”, rebla la Marta, que per venir d’Arenys triga 45 minuts tot i que només hi ha 22 quilòmetres. Aquí els pares no estrenen la paternitat amb una monovolum, sinó amb un 4X4. Menys els debutants, esclar. Com en Daniel, que ha pagat la novatada i fa els nou quilòmetres que separen l’escola de la urbanització de Tordera on viu per portar la seva filla de 3 anys amb un cotxe petit: “El proper curs ja vindrem amb un 4×4”, adverteix. El representant de l’AMPA reconeix: “És un sacrifici econòmic i de temps perquè la meva companya i jo treballem a Tordera”. Deixa clar, però, que paga la pena: “És triar entre una mestra per a 25 alumnes o una per a 7 o 8”. En Daniel sentencia que entre els pares és “indispensable” l’ajuda. El fet que l’escola tanqui al migdia fa que molts pares hagin de fer autèntics malabarismes. Com per exemple que un Seat Panda que puja buit baixi sense opció d’encabir-hi ningú més. La conductora és una mare que s’emporta les criatures dels pares que encara treballen a dinar a casa seva. Sigui com sigui, tant ell com la seva companya no s’ho van pensar dues vegades a l’hora d’apuntar la seva nena de tres anys a l’escola d’Hortsavinyà. “Uns veïns nostres ens en van parlar i de seguida ens va agradar per l’afegit de l’entorn”. Ara, després de tres mesos, afirma: “Es tracta d’una educació ídil·lica: els petits escolten els grans, però els grans també escolten els petits”. El foment de valors com l’“empatia, la companyonia o la responsabilitat” fa que els sacrificis quedin abastament compensats.

Una de les mares veteranes, laMontse, destaca: “No hi ha competitivitat perquè tot es fa en grup i l’educació s’encara a l’alumne, és personalitzada perquè els mestres poden estar molt més per ells”. Una opinió que comparteix l’Oriol, pare de dues nenes de nou i sis anys, que assenyala: “Amb dinou alumnes les classes són particulars”. Aquí els nens no volen ni fer campana. “El dia que no hi van, se m’enfaden”, explica l’Oriol. “Mira el pati que tenen”, respon la Montse assenyalant l’immens camp que envolta l’escola. Els pares parlen amb orgull de l’escola.Amb orgull perquè també se la senten seva. I és que l’escola rural és una petita gran família.

L’escola rural en xifres

.- Actualment n’hi ha 352 a Catalunya integrades en 101 zones escolars rurals (ZER), que coordinen aquestes escoles amb l’objectiu d’optimitzar els recursos humans imaterials.

.- Un total de 13.972 alumnes van anar a una escola rural el curs 2009/2010.

.- Dels 946 municipis de Catalunya, un 37,2% tenen escola rural. Exceptuant el Barcelonès, el Baix Llobregat i la Selva, la resta de comarques disposen d’un centre d’aquestes característiques. El Segrià lidera el rànquing amb una desena d’escoles.

Punts forts i punts febles

El darrer estudi de l’Observatoride l’Educació Rural de Catalunya (Oberc) conclou que l’alumnat de l’escola rural té un bon nivell d’aprenentatge i que les aules multinivell –tots junts– milloren les competències perquè afavoreixen el treball cooperatiu. Que hi hagi pocs alumnes també és sinònim de més èxit en l’adquisició de coneixements perquè l’atenció és individualitzada. La falta d’escoles bressol –un 55% dels municipis de menys de 3.000 habitants no en tenen–, o les dificultats per fer activitats extraescolars perquè hi ha pocs alumnes són els principals punts febles de l’educació rural. Raül Manzano, membre del Secretariat de l’Escola Rural de Catalunya, remarca que la dada més preocupant,però, és que “un 44% dels joves creuen que el seu futur és fora del poble”.

Escola Rural d'Alins en lluita

Aquí encetem una nova secció (etiqueta) on ens volem fer ressò, no només de les lluites que moltes AMPA's duen a terme a les respectives escoles públiques sinó, concretament, de les problemàtiques que patim les escoles petites, les escoles rurals i les ZER's.

Avui comencem amb la d'Alins, una escola rural del Pallars Sobirà.



"L'escola rural d'Alins està en perill d'extinció !!!!!

No podem afrontar més, les retallades, la precarietat i el fort increment del cost de menjador que ens han imposat sense previ avís, i aquesta inestabilitat ens suposa el degoteig de families que pot significar la fi de l'escola.

Defensem l'escola rural, perquè dóna la vida i el futur als nostres petits pobles. L'escola d'Alins està situada a la Vall Ferrera (al Pallars Sobirà), i compta actualment amb 16 nens i nenes, 9 infants d'Araós, 3 infants d'Alins i 4 infants d'Àreu. L'escola pertany a la ZER Alt Pallars.

L'actual precarietat econòmica de l'ensenyament fa que cada vegada hi hagi menys pressupost per l'educació dels nostres fills i menys futur per la nostra estimada escola. Si ens retallen el servei de menjador, la situació econòmica de les families no pot suportar ja el nou cost, i fa que en general les families es plantegin si no els sortiria més a compte econòmicament canviar de domicili i anar a una població i una escola més grans. Del curs passat a aquest hem perdut 8 alumnes, 6 dels quals han marxat de la vall, i ens fa por no poder frenar el degoteig de families, que implica un despoblament progressiu de la nostra ja poc poblada vall. De fet, ens hem assabentat avui i per sorpresa de que lamentablement una vuitena alumna també ens deixa demà mateix perquè marxa una escola més gran del Pallars.

Com a pares implicats i amb molta voluntat per participar activament en l'educació dels nostres fills i filles, volem posar-nos les pil.les i donar força i empenta a l'escoleta. Voldriem poder invertir en comprar el material necessari per arreglar nosaltres mateixos el pati, poder pintar l'interior i l'exterior de l'escoleta, poder arreglar una instal.lació eléctrica obsoleta i molt malmesa pel pas dels anys, posar doble vidre a les finestres de dalt, per tal d'aconseguir un millor aïllament tèrmic, imprescindible en l'hivern pirinenc....amb el desig de que els nostres fills estiguin el més a gust possible en una escola competent, bonica i cuidada. Si aconseguim solucionar el problema del cost del menjador, juntament amb el treball dels pares per poder posar les coses a punt, podem tirar endavant l'escola dels notres fills i filles, inclús podriem arribar a fer una escola atractiva per tal que algunes noves famílies vulguin portar-hi els seus nens i nenes.

Per recollir diners per l'escola, ens ha agradat molt la idea de micromecenatge d'una altra escola rural catalana que es troben en una situació molt similar a la nostra, l'escola de Prullans. Nosaltres volem salvar també la nostra escola.

Volem aclarir que hem posat al TotSuma un objectiu econòmic relativament baix (500 Euros), perquè totSuma funciona de la següent manera: si el projecte no arriba a l'objectiu, no es cobra res. Si s'arriba o es passa de l'objectiu, llavors si que es reben els diners dels col.laboradors.
La raó d'aquest funcionament és que de vegades un projecte no es pot dur a terme sense la totalitat del pressupost objectiu. Aquest no és el nostre cas, ja que nosaltres farem de més o de menys amb els diners que guanyem. Per exemple, si guanyem 300 Euros podem comprar la sorra i la pintura per les parets de dins, si guanyem 500 Euros a més podem arreglar la instal.lació elèctrica, si en guanyem 1000-1500-2000 podem a més posar doble-vidre a dalt i posar algo xulo al pati per a que els nens més grans també puguin fer equilibris i fer exercici, es pot ajudar a les families en el menjador, etc.  Per això ens hem posat un objectiu baix: per poder assolir-lo i fer algo mínim encara que sigui menys del que necessitem, però amb l'esperança de que el doblem, el tripliquem, el quadripliquem,....el que es pugui, totes les ajudes són molt benvingudes i necessàries per arreglar i posar les coses al seu lloc, i com més ajudes, més coses podrem fer!"

Família i escola: una gran oportunitat

Tots i totes som conscients de la importància de l'estreta relació que hi ha d'haver entre l'acció educativa dels docents i la de les famílies. Com us ho feu, vosaltres? Quines accions fomenteu per facilitar aquest vincle? Amb quines dificultats us trobeu?

Fa uns mesos Carles Gonzàlez Arévalo ens va donar a conèixer el seu parer a la revista GUIX . Us convidem a rellegir-lo i a que ens diguis la teva.

Accedir a l'article. Clica aquí 

Família i escola. Junts x l'educació.

Des del Departament d'Ensenyament s'ha publicat el web Família i Escola. Junts x l’Educació, per oferir a les famílies orientacions i recursos que els permetin fer el seguiment de l’educació dels fills i facilitar la seva tasca educativa. En aquest web hi ha informació sobre cada etapa educativa, els hàbits per reforçar l’èxit escolar, orientacions útils per ajudar els fills, mòduls formatius per a famílies i d’altres informacions.

Somescola.cat fa una crida a defensar la immersió lingüística davant els atacs judicials

 

Somescola.cat, davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un quota lingüística del 25% en castellà:

1. Reitera que la llengua i el model educatiu del nostre país no hauria de decidir-se per la via judicial. El Parlament de Catalunya és qui estableix la legislació pròpia, segons el mandat democràtic que els catalans hem expressat a les urnes.

2. Rebutja frontalment la sentència del TSJC que vol introduir el castellà com a llengua vehicular. Somescola demana a la Generalitat que continuï blindant el model d’immersió lingüística, d’acord amb l'aplicació de la normativa vigent. El departament d'Ensenyament és l'administració educativa competent per distribuir els horaris lectius i assignar el percentatge d'ús de les llengües. No és el TSJC qui té aquesta capacitat pedagògica ni aquesta funció organitzativa.

3. Somescola.cat es reunirà la setmana vinent per plantejar què farà la coordinadora d’entitats cíviques i educatives per respondre a un nou pas en l'escalada judicial contra el model d’escola catalana en llengua i continguts. Per rebutjar la judicialització dels usos lingüístics a partir de l'acció individual d'unes famílies, que afecta negativament al conjunt de la comunitat educativa.

4. Somescola.cat fa una crida social per continuar defensant el consens bastit durant 30 anys a Catalunya i la immersió lingüística, garantia de la igualtat d’oportunitats i la cohesió social a Catalunya

L’apadrinament de flamencs

l curs passat el biòleg i membre de l'associació ornitològica Picampall del Delta de l'Ebre Xavi Alifonso ens va venir a l'escola (dins del projecte Construïm escola) per a explicar-nos  què són els flamencs, les seves característiques i la importància d'aquestes aus dins del Delta.

El programa

Els flamencs també viuen al sud de la Mediterrània, però la manca de recursos econòmics dels investigadors d’aquest països sovint no permet comprar equips òptics necessaris per llegir els codis i prendre’n les dades. En conseqüència, hi ha poques dades sobre l’espècie en gran part de la seva àrea de distribució.

Mitjançant l’adopció d’un flamenc es pot donar suport a la investigació i al programa de monitorització del flamenc, contribuint a la compra d’equips òptics, permetent el desenvolupament d’una xarxa d’observadors d’àmbit mediterrani i l’establiment de mesures de conservació.

Cada vegada que es comunica una observació d’un flamencapadrinat, el padrí és informat per correu electrònic. A més, els padrins poden fer un seguiment de l’historial de vida del seu ocell, tant en un mapa dinàmic interactiu com en un full amb totes les observacions enregistrades.
Cóm inscriure’s al programa

Envia una carta a:

    Apadrina un Flamenc
    Parc Natural del Delta de l'Ebre
    Av. Catalunya, 46
    43580 – Deltebre

Podeu consultar la pàgina de facebook de l'Anellament de flamencs aquí. 

I el web de la Generalitat de Catalunya on expliquen que més de 200 persones van participar en el vuitè anellament de polls de flamencs que s’ha dut a terme a Catalunya. Amb aquesta activitat el Parc continua amb el seu suport a diferents projectes científics i de divulgació i sensibilització sobre la població dels flamencs de la Mediterrània occidental.

Fes sentir la teva veu

FAMíLIES AMB VEU obre espais de diàleg a les famílies que treballen per millorar el sistema educatiu. La clau és sentir totes les veus i escoltar les diferents sensibilitats per trobar els punts en comú i consensuar plegats quin paper volem tenir les famílies en el sistema educatiu en l’horitzó 2030. 

Tens dues vies de participació: la presencial, en els seminaris que es faran al llarg d’aquest curs (2012-2013) i el curs vinent (2013-2014) (vegeu el programa) i la virtual. 

Hem obert diversos espais de participació online on podràs estar al dia dels temes emergents de la recerca sobre la participació de les famílies a l’escola i les conclusions dels seminaris, i a més, podràs dir la teva i conèixer altres que pensen com tu.

Aparador de la participació

Hi trobaràs informacions derivades de la recerca i del treball en comú dels seminaris. Fes-hi una ullada i fes sentir la teva veu!

- See more at: http://www.familiesambveu.cat/fessentirlatevaveu#sthash.uNdM6r2l.dpuf

Aparador de la participació 

Hi trobaràs informacions derivades de la recerca i del treball en comú dels seminaris. Fes-hi una ullada i fes sentir la teva veu! Síntesí resum dels grups de treball 

RUTA 1: Temps de família, temps d’escola i temps de treball 

Síntesí resum dels grups de treball RUTA 1: Temps de família, temps d’escola i temps de treball: un trencaclosques de difícil solució.

RUTA 2:El model d'associacionisme familiar a l'escola: la missió de mares i pares. 

Síntesi resum dels grups de treball RUTA 2 (A): El model d'associacionisme familiar a l'escola Síntesi resum dels grups de treball 

Síntesi resum dels grups de treball RUTA 2 (B): El model d'associacionisme familiar a l'escola: la missió de mares i pares.

RUTA 3: com fer possible l'horitzó imaginat pel 2025 

RUTA 3: com fer possible l'horitzó imaginat pel 2025, pel que fa a les xarxes familiars en educació i com ens organitzem per visibilitzar-nos.

RUTA 4: el poder de decisió de les famílies. 

RUTA 4: el poder de decisió de les famílies: representació formal al centre, municipi i país.

La Junta de FaPaC demana la dimissió de la consellera d'Ensenyament

Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a la Generalitat de Catalunya. Per la seva rigidesa, la incompetència, les mentides, la manca de diàleg i de comunicació, el menyspreu que ha mostrat cap a les famílies i les AMPA que formem part de la comunitat educativa, no mereix la nostra confiança.

• Volem una persona de consens, dialogant i que encarni el millor de l'escola catalana, i no algú que acostuma a buscar excuses més que respostes als reptes que té el sistema educatiu català.

Barcelona, 14 de desembre de 2013

Arran de la roda de premsa on vam denunciar el desgavell i els retards injustificats de la conselleria d’Ensenyament amb el tema de les beques menjador, la Consellera lluny de demanar disculpes i oferir diàleg es va enrocar en el “jo ho faig tot molt bé” i va arribar a dir en el ple del Parlament que havia demanat a FaPaC noms i cognoms dels nens sense beca que complien els requisits i que no tenien la beca. Aquesta afirmació, com sabeu, és falsa. No hem rebut cap escrit del departament en aquest sentit i, per tant, vam desmentir aquestes afirmacions amb un comunicat: http://www.fapac.cat/2013/11/la-fapac-desmenteix-les-afirmacions-imprecises-de-la-consellera

Amb el pas dels dies es va iniciar un tímid procés de revisions de beques denegades, però només tenim notícia de l’acabament d’aquest procés al Baix Llobregat i amb un percentatge baix de concessions de les sol·licituds revisades -unes 700 de més de 3.500- i la darrera notícia que va aparèixer sobre la qüestió és una entrevista dimecres 4 de desembre a TVE1 on la consellera torna a dir la mateixa mentida. Prou, ja n’hi ha prou. De mentideres no en volem cap a la conselleria d’Ensenyament.

La Junta de FaPaC, reunida aquest matí, demana públicament la dimissió de la consellera d’ensenyament la Sra. Irene Rigau, ja que aquesta persona no mereix el càrrec que ocupa. Si diu una mentida i la repeteix ja no té cap mena de credibilitat ni confiança, i en aquest tema tant sensible encara menys.

A més, no creiem que sigui la persona adequada per encapçalar un front d'oposició a l'execució de la LOMCE, no és la millor per liderar l’oposició a aquesta llei que haurem d’iniciar.

Entenem que en un moment en el qual ens convé tenir una unitat al voltant de la defensa de l’escola catalana en llengua i continguts, ens cal una persona de consens, algú que encarni el millor de l’escola catalana, i no aquesta persona mentidera, egocèntrica i gens dialogant.

Més enllà d’aquest elements prou importants per sí mateixos com per justificar la dimissió, trobem altres aspectes negatius perfectament evitables. La continua reducció i devaluació del pressupost d’Ensenyament dins dels pressupostos de la Generalitat -ja passem del 20% de merma en els darrers 4 exercicis-. Cal complir la LEC i deixar-se d’excuses. Cal una inversió en educació equivalent al 6% del PIB que és el que contempla la llei. Les retallades en educació situen a la conselleria fora de la llei. 

La relació amb les famílies sempre ha estat dolenta. Les respostes que han donat als problemes sempre han vingut de la mà del corporativisme més ranci: marxa enrere en les TIC, eliminació de la sisena hora, jornada intensiva generalitzada a la Secundària, dimissió de les seves responsabilitats en l’escola bressol 0-3, deixadesa en el projecte de l’escola inclusiva, supressió de tota ajuda a les AMPA i a les famílies, increment de taxes de tota mena, i un llarg etcètera.

Per la seva rigidesa, la incompetència, les mentides, la manca de diàleg i de comunicació, el menyspreu que ha mostrat cap a les famílies i les AMPA que formem part de la comunitat educativa, no mereix la nostra confiança.

Finalment, ens ha indignat molt la resposta trista i desangelada a les dades de l’informe PISA: Qui suspèn més clarament és la consellera i la seva forma de buscar excuses més que respostes als reptes que té el sistema educatiu català.

L’escola catalana pot millorar i millorarà. FaPaC, com a part de la comunitat educativa, reitera la seva voluntat de diàleg i s’ofreix per seguir treballant per la millora de l’educació a Catalunya. 

Desitgem tenir una contrapart amb qui dialogar i pactar polítiques públiques que assegurin una educació pública de qualitat. 

Una persona amb responsabilitats que no és capaç d'assumir els seus errors ha de plegar i deixar el seu lloc a algú disposat a millorar amb la col·laboració de la comunitat educativa. 

La consellera actual, no millorarà. Més val que plegui. FELIÇ ANY NOU!!

Les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA). Estat de la qüestió a Catalunya

“Famílies amb veu” publica una versió ampliada i amb més informació de la seva recerca de les AMPA catalanes sota el títol “Les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA). Estat de la qüestió a Catalunya”

Aquest nou informe de Famílies amb veu, titulat “Les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA). Estat de la qüestió a Catalunya”, és una versió ampliada amb més informació i un caràcter més científic que l’informe publicat sota el títol “Més que un gra de sorra. Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) de Catlunya” de la col·lecció d’informes Breus de la Fundació Jaume Bofill. Tots dos documents són fruit d’una enquesta a més de 1.200 AMPA de tota Catalunya i 1.500 directors de centres educatius, però, a més a més, com a novetats, aquest informe incorpora entrevistes a directors de centres que donen la seva visió sobre les AMPA, així com aspectes més metodològics de com es va fer la recerca.

En línees generals, aquest document analitza el funcionament, l'estructura i la participació a les AMPA, i es pregunta sobre els reptes de futurs de l'associacionisme de mares i pares al voltant de l'escola.  Entre els resultats més destacats trobem que les AMPA són un model generalitzat i estès a gairebé tots els centres de Catalunya. La gran majoria de famílies amb fills en edat escolar hi estan associades. Les AMPA organitzen i desenvolupen tot un seguit de tasques i funcions, des d’activitats extraescolars, acollida matinal, menjador, etc., essencials. El seu rol és fonamental i més en l’actual situació de crisi econòmica, ja que complementen, o fins i tot substitueixen, els serveis bàsics competència de l’escola o de l’Administració.

La seva voluntat, no obstant això, va més enllà: volen participar en la gestió dels centres i incrementar els seu impacte en el sistema. L'informe sencer és troba publicat en el web "Famílies amb veu" i es pot descarregar de forma lliure i gratuïta.

Tertúlies literàries dialògiques

Us ve de gust començar un grup per fer tertúlies literàries dialògiques?

Abans que res anem a aclarir una mica el tema

QUÈ SÓN LES TERTULIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES?

Es tracta d'un grup de persones que es reuneixen voluntàriament per dialogar sobre temes que els interessen basant-se en un fil conductor que és el llibre que han escollit llegir. Normalment s'escull una obra clàssica de la literatura universal ja que es reconeix per consens la seva qualitat literària . D'aquest llibre en llegeixen un trosset a casa i a la pròxima trobada en comenten la frase o paràgraf, que més els ha cridat l'atenció, pel motiu que sigui i , a partir d'aquí, s'obre un diàleg entre totes les persones participants.

QUÈ TENEN DE PARTICULAR?

S'ha demostrat que aquesta activitat potencia aspectes de les persones participants i del grup, que condueixen cap a l'èxit, tant a nivell educatiu (en el cas dels estudiants disminueix el fracàs escolar), com a nivell personal i social per tothom que hi participa.

QUINS ASPECTES AFAVORIM PARTICIPANT EN LES TERTÚLIES LITERÀRIES?

-Reforcem la competència lectora

-Potenciem l'hàbit de la lectura feta plaer

-Treballem un projecte conjunt amb els nostres fills i filles

-Adquirim la base per arribar a llegir qualsevol cosa

-Desenvolupem l'expressió oral

-Augmentem l'autoestima perquè es té en compte la nostra opinió i es valora el nostre criteri

-Aprenem a escoltar i a respectar  torns de paraula. Millora el diàleg!

-Generen una transformació en els participants

-I molts més...

QUI HI PARTICIPA?

hi pot participar tothom i totdon!!! I això és el millor perquè no cal tenir cap nivell concret d'estudis, ni coneixements molt grans de l'idioma . No cal formar part de cap elit per tenir el poder de llegir el que sigui, només cal anar a un ritme que resulti còmode per totes les persones que hi participen. Està demostrat que gent sense uns estudis elevats, nens i nenes de 8 anys , persones amb dificultats amb l'idioma, etc. han llegit els clàssics de la literatura universal, amb l'empoderament personal que això suposa .

En el nostre cas hem pensat d'oferir aquesta activitat a nenes i nens a partir de primer de primària i també incloure els i les adultes que els vingui de gust, aixì es pot crear un grup ben diferent en edats, coneixements i experiències.

"Una sola persona no pot mai arribar al resultat de la reflexió de moltes persones interpretant conjuntament"

informació organitzativa sobre el grup de

tertúlies literàries dialògiques

Participants: L'Activitat està destinada a infants de 1er a 6è i a adults (la responsabilitat dels infants que no vinguin amb els/les seus/ves pares/mares , avis/es, etc. serà de les dinamitzadores de l'espai).

Serà necessari un mínim de 5 participants per dur-la a terme.

Dia: Ens trobarem els dijous de 17h a 18:30h al menjador de l'escola. Els nens i nenes es recolliran a la sortida de l'escola i tindran una estona per berenar abans de començar l'activitat.

Dia d'inici: dijous 9 de gener del 2014

Cost de l'activitat: gratuïta

Dinamitzadores de les tertúlies: Elena Cartaña i Núria Paül, amb la col·laboració de Laura Prats

Inscripció: Per apuntar-vos ompliu la butlleta d'inscripció que us adjuntem i deixeu-la a la bústia de l'AMPA fins al 20 de desembre (la bústia blanca que hi ha a l'entrada exterior de l'escola).

Moltes Gràcies per la vostra atenció.